ELS JUTJATS OBREN LA PORTA A RECUPERAR ELS DINERS COBRATS DE MÉS PER LES CLÁUSULES TERRA. / LOS JUZGADOS ABREN LA PUERTA A RECUPERAR EL DINERO COBRADO DE MÁS POR LAS CLÁUSULAS SUELO.

L'Audiència de Conca i els jutjats del mercantil de Bilbao i Màlaga han fallat a favor dels hipotecats obligant i amb caràcter retroactiu, obligant als bancs a retornar les quantitats que van pagar per l'efecte d'aquest límit.

Ja són diverses les resolucions judicials que donen la raó al client i obliguen al seu banc a tornar els diners cobrats per l'aplicació de la clàusula sòl en la hipoteca . Tot i que la sentència del maig passat del Tribunal Suprem només declarava nul aquest concepte en els casos en què l'entitat financera no va informar degudament de la seva existència a l'hipotecat, i no imposava la devolució de cap quantitat anterior a la fallada, audiències provincials i jutjats dels mercantil de diverses ciutats estan fallant a favor de l'usuari amb caràcter retroactiu, obrint una via a que altres hipotecats puguin recuperar tots els diners de més que van abonar per la clàusula sòl .

La primera acció a dur a terme pel hipotecat seria intentar arribar a un acord amb l'entitat financera perquè aquesta suprimeixi la clàusula del contracte hipotecari i a més que reintegri les quantitats per sobre de l'Euribor que va abonar per aquest concepte. En cas de no obtenir una resposta positiva, es pot presentar una queixa formal davant el servei d'atenció al client de l'entitat, sense tot i així no veu satisfets els seus interessos, davant el Banc d'Espanya. Finalment quedaria recórrer a la via judicial, contractant un advocat i presentant una demanda .

El hipotecat pot esgrimir que la diferència entre la clàusula sòl, que impedeix gaudir de caigudes de l'euríbor, i la clàusula sostre, que limita l' interès a pagar pel client en cas que aquest indicador es dispari, és desproporcionada . També pot al · legar que no va signar l'oferta vinculant o que aquesta clàusula no apareixia en ella . I això enllaça amb el tercer argument possible : que l'entitat no informés degudament de la seva aplicació, precisament el que va utilitzar el Tribunal Suprem per declarar nul · les.

SI ES POT!!!

 ====================================

La Audiencia de Cuenca y los juzgados de lo mercantil de Bilbao y Málaga han fallado a favor de los hipotecados y con carácter retroactivo, obligando a los bancos a devolverles las cantidades que pagaron por el efecto de ese límite.

Ya son varias las resoluciones judiciales que dan la razón al cliente y obligan a su banco a devolverle el dinero cobrado por la aplicación de la cláusula suelo en la hipoteca. A pesar de que la sentencia del pasado mayo del Tribunal Supremo sólo declaraba nulo ese concepto en los casos en que la entidad financiera no informó debidamente de su existencia al hipotecado, y no imponía la devolución de ninguna cantidad anterior al fallo, Audiencias Provinciales y juzgados de los mercantil de varias ciudades están fallando a favor del usuario con carácter retroactivo, abriendo una vía a que otros hipotecados puedan recuperar todo el dinero de más que abonaron por la cláusula suelo.

La primera acción a llevar a cabo por el hipotecado sería intentar llegar a un acuerdo con la entidad financiera para que esta suprima la cláusula del contrato hipotecario y además que reintegre las cantidades por encima del Euribor que abonó por ese concepto. En caso de no obtener una respuesta positiva, se puede presentar una queja formal ante el servicio de atención al cliente de la entidad y, sin aún así no ve satisfechos sus intereses, ante el Banco de España. Por último quedaría recurrir a la vía judicial, contratando un abogado y presentando una demanda.

El hipotecado puede esgrimir que la diferencia entre la cláusula suelo, que impide disfrutar de caídas del Euribor, y la cláusula techo, que limita el interés a pagar por el cliente en caso de que ese indicador se dispare, es desproporcionada. También puede alegar que no firmó la oferta vinculante o que esa cláusula no aparecía en ella. Y esto enlaza con el tercer argumento posible: que la entidad no informase debidamente de su aplicación, precisamente el que utilizó el Tribunal Supremo para declararlas nulas.

SI SE PUEDE!!!